7 coses a tenir en compte per a fer un trasllat

1/7 tenir les claus del pis o espai on s'ha d'anar a viure, ja que sense les claus és impossible dur a terme el trasllat. Si no pots entrar al pis no hi pots traslladar res.

Les claus poden ser de moltes formes i colors. No és important quina forma i color tinguin mentre serveixin per obrir les portes.

2/7 tenir llum, aigua i gas al lloc on s'ha d'anar a viure, perquè són requeriments indispensables per a una vivenda del primer món que e s vulgui definir com a minimament comfortable. I em reca de dir-ho perquè sembla otbi, però és necessari haver instalat bombetes i haver donat d'alta els comptadors per poder disposar de tots aquests luxes.

3/7 tenir caixes per poder envalar tot allò que s'ha de traslladar i ser suficientment habil com per fer un ús intel·lignet de les caixes: protegir allò fràgil de possibles fractures, envalar segosn un ordre per tal de poder localitzar les coses amb més facilitat un cop necessites desenvalar, no carregar els caixes en exes per tal d'evitar lesions musculars i d'esquena,... bé, lo normal!

Així com reservar algun mètode com les etiquetes o les anotacions amb retolador a la part superior de les caixes per saber que conten i facilitar la tasca de localitzar allò que es requereix un cop fet el trasllat.

4/7 tenir un mitja de transport apte per a carregar coses groses com electrodomèstics i mobles, perquè si ho fas a pes de braços et pots morir!!!

5/7 ser previsor i realitzar una neteja previa del lloc on un es vol traslladar, ja que es més fàcil desenvalar les coses en un espai net.

6/7 disposar de voluntaris, amics i familiars que t'ajudin a fer el trasllat. Fer un trasllat un sol pot ser molt i molt llarg en el temps i també pot causar lessions musculars i d'esquena.

7/7 fer unes últimes caixes (entre 2 i 4) amb aquells utensilis indispensables per passar la primera nit en l'espai nou. Coses com per exemple: roba de llit, necesser i utensilis d'higiene personal (paper de WC!), roba de recanvi per al dia següent, menjar i els corresponents utensilis (plats, coberts, tovallons,...), ...

Resulta evident i lògic, no?

Pensem que són coses que a ningú se li passen per alt, perquè ningú serà tan burro de fer un trasllat sense claus o que tothom pensarà en portar un rotllo de paper de vater, que no ens deixarem el pijama fora de la maleta o que no ens deixarem els platsi els coberts.

Però que passa quan tens 70 caixes a casa, sense etiquetar, i no recordes en quna d'elles has deixat els estris de la cuina?

7 gràcies seràn poques per als que em vinguin a ajudar!!!

un peto

gn

7minuts tard i una mica més: skate a lleida!!

CONCLUSIONS FÒRUM JOVE 2005 11 juny 2005

Aquesta és la quarta edició del Fòrum Jove que organitza la regidoria de Joventut de Lleida. Enguany, el fòrum ha estat enfocat de tal manera que els joves puguessin parlar i donar propostes entorn al tema de l'espai públic i els equipaments de carrer específics per a ells. Mitjançant dos grups de treball, un dedicat al món del graffiti i l'altre a l'skate, els joves han pogut explicar els seus interesos i necessitats a dos tècniques d'urbanisme de l'Ajuntament, i rebre per part d'elles, assessorament al respecte.

GRUP D'SKATE
En primer lloc es podria destacar com a prioritària la feina que s'hauria de fer a l'Skate Park de Pardinyes:
L'Skate Park de Pardinyes es troba, en aquests moments, en males condicions. El seu estat de deteriorament afecta a les mesures de seguretat del mateix park. Per tal de minvar el grau de perillositat s'hauria de reparar utilitzant materials més resisitents.
Els joves també voldrien que a més de fer les reparacions necessàries s'ampliés la zona de l'skate park i s'hi incloiés algun altre equipament per a poder practicar un esport diferent, com ara una canxa de bàquest. El park es convertiria en un espai que combinaria diferents esports. Una altra de les propostes seria deixar més espais entre les rampes.
Un altre factor a tenir en compte a l'hora de fer les reparacions, seria ampliar la potencia de la llum, ja que en aquests moments no és suficient. Es té constància que des de l'Ajuntament ja hi ha la voluntat de millorar aquest servei.
Per tal de tenir un bon manteniment de l'skate park, els joves han suggerit organitzar tallers o cursos en els que puguessin aprendre com reparar els desperfectes de l'equipament.


Nous emplaçaments:
Tot i que la voluntat inmediata dels joves és millorar les condicions de l'skate park de Pardinyes, també s'ha parlat de la possibilitat de construir-ne un de nou. L'Ajuntament de Lleida, i en concret el departament d'urbanisme, ha proposat el barri de la Bordeta com a una bona zona per posar-hi elements senzills per patinar o per construi-hi un nou skate park. Els joves també han tingut l'oportunitat de fer les seves propostes i s'ha parlat d'altres zones com ara prop del pavelló 11 de setembre, la zona d'aparcament del Camp d'Esports, el barri de la Mariola o la zona dels instituts. Els skaters prefereixen que en el cas que es construís un skate park nou, aquest, estigués en un lloc més cèntric. Cal doncs, estudiar totes les possibilitats.
Tant la tècnica d'urbanisme com els skaters han estat d'acord en què el futur skate park sigui un espai que integri una zona skate i una zona de lleure on la gent pogués gaudir obrservant les habilitats dels seguidors d'aquest esport. L'skate que avui en dia està en actiu és l'anoment de carrer o street, i el material més ben acollit pels skaters és el formigó, ja que la fusta es deteriora molt aviat i l'asfalt es desfà.
Ajuts i subvencions
La tècnica d'urbanisme ha informat als skaters del servei que el mateix departament els hi pot oferir per crear un projecte de construcció d'un nou skate park. Un cop el projecte estigués creat, es podria presentar per acollir-se a diferents subvencions.
Una altra opció seria acudir a les ajudes de la Unió Europea com ha fet alguna altra ciutat espanyola.

7 minuts entre bales

7 minuts entre les bales, 7 minuts de guerra, de lluita, de pura adrenalina!

En la guerra no hi han noms ni lligams, no hi han amics, ni família, ni treves...

La sang no marca cap norma excepte al de la mort i, per tant, la de la victòria. No existeixen les cares conegudes, només els enemics.

És la guerra, a per totes, on la pietat és un defecte, on l'amor és una lacra. La única fidelitat que existeix és a l'equip, al teu bàndol, als del teu mateix color, als que saps que darrera teu et cobreixen les espatlles, els que venjaran la teva mort en cas que tu caiguis, els que valoren el teu sacrifici i la teva energia.

En la guerra no hi han amics, però després de la guerra... no hi ha altra cosa que una gran colla d'amics, i no sols amb aquells que han guardat les teves espatlles o aquells amb els que tu has lluitat fins a morir, sinó també aquells que has acorralat i liquidat, aquells que t'han disparat a traïció i t'han mort, els que no han perdonat, els que t'han posat al teu punt de mira i no han dubtat en pixar el gallet per abatre't. Tots, tots i cadascun d'ells han arribat a ser una gran colla d'amics.

Perquè quan la guerra només és un joc, en surts i fas pinya, t'abraces al contrari igual que al del teu equip, comentes les estratègies, les baixes, les victòries i les derrotes (en definitiva som un país acostumat a celebrar derrotes!!!)

Perquè quan la guerra només és un joc, pot ser fins i tot divertit, però sols si és un joc. La merda és quan la guerra deixa de ser joc i es converteix en un món real on els nens es passegen amb una K47, fent de rates, obrint camí entre les mines, infiltrant-se en camp enemic com a primera línia d'atac. Els nens, utilitzats per les guerrilles per ser barats, petits, manipulables i fàcils de mantenir, doncs un cop viciats al tabac consumeixen molt poc (el tabac els treu la gana i els manté desperts), són un recurs fàcil per als exèrcits dels països en constant guerra.

La gent mor per tot arreu, per les bales, per la gana, per inanició, de tristesa.

Perquè només és divertit si és un joc.

Tinc ganes de tornar a jugar, sempre que sigui amb els amics.

Va equip, aneu pensant un crit de guerra!!!

Ens veiem al camp.

gn

7 minuts amb la llengua a fora!

7 minuts de patriotisme

Com molts deveu saber ja a hores d'ara, jo sóc una miquetona patriòtica. No sé si ho fa haver nascut en una ciutat que sempre ha estat conquerida, maltractada i oblidada, o el fet que a casa sempre em tingut aquell punt just de catalanisme orgullós tan lligat a la terra i als costums senzills.
En definitiva, tal i com us demostro en la foto, la llengua sempre ha estat un punt important de la meva vida. Sobretot perquè és a través de l'idioma que organitzem i comprenem el món, el colors, les olors, els gustos,... i totes les coses que ens envolten. Sempre he considerat que el català és una llengua tranquil·la i relaxada, suau i musical a l'oida, i que això ens dóna un caràcter nacional marcat per aquesta suavitat i musicalitat. No som un poble protagonista de grans aconteixements mundials, sinó que més aviat som un actor secundari que afegeix el seu granet de sorra.
L'idioma ens ajuda a estructurar la ment, per tant, és una part molt profunda de nosaltres i del que representem.
Potser estic fent una mica d'apologia, però des d'aquí us animo a fer un bon ús de la llengua sempre que pogueu i a no deixar que paraules tan antigues i que han perdurat tants anys desapareguin i quedin en l'oblit perquè ara ens referim a aquelles coses amb paraules més globalitzadores. Pareu-vos a pensar una mica i en descobrireu algunes i entendreu que vull dir. I si malgrat això no enteneu a que em refereixo... parleu amb els vostres avis, pregunteu-los hi quin nom tenen abans les coses. Demaneu que us expliquin que és un pardal o un cassigall o si a casa seva tenien xoal i si al xoal i posava la data o l'any. Si ens posem amb coses més simples podem parlar de les paraulotes.

Bé, continueu fent feina, continueu parlant, escrivint i, sobretot, vivint en català.

Un peto
gn

7 minuts,

el temps màxim que puc passar sense tu,

el que triga a caure l'arena del rellotge,

el temps que passa entre que marxes i tornes altre cop al meu costat.

Aquest cap de setmana vaig anar a una boda.

No us en mostro cap foto perquè no en vaig fer cap.

I es que hi ha coses que no es poden fotografiar (encara): l'aroma que es queda suspesa en l'aire entre dues persones que es miren amb amor, la sensació càlida de saber que pensa l'altre, la profunditat de saber-se a casa quan el de la teva vora acaba la frase que tu comences, la suavitat de la carícia d'una mirada furtiva que a les teves esquenes et mira amb un afecte tan fondo i tan sincer que fa mal a les entranyes.

Dedico el blog d'avui a qui fa que 7 minuts es puguin fer eterns o que es converteixin en un sol segon, a qui pot jugar amb el temps només estan al meu costat, a qui em fa sentir la persona més afortunada del món malgrat mai em toqui la loteria.

Al meu príncep blau, imperfecte, desconegut a vegades, a qui sovint li falta molt per ser príncep, però que mai serà un vassall, de qui tantes coses admiro, m'agraden, suporto i em treuen de polleguera, a qui em fa ser millor persona perquè sols treu lo bo que hi ha dins meu, a qui no em posa mai una catifa vermella sota els peus, però sempre tindrà a punt un prat d'herba fresca, a qui no espero perquè sé que sempre hi és, el meu cavaller sense espassa que m'invita a anar plegats a la guerra, com un equip amb un sol objectiu, com una sola persona, com dues mans separades, on cadascuna fa la seva, però que treballen per aixecar junts el nostre petit castell de sorra.

El mag que guarda dins els ulls tota la llum del sol, la lluna i les estrelles, dins dels seus llavis tota la música del món, i en les seves mans tota la tendresa.

Crec que no queda res a dir ni ombra de dubtes.

Per molts anys més pugui fer el pena i dir tantes bajanades com avui.

Amb tu sempre són menys de 7 minuts.

gn

7minuts no són res amb... el trio sacapuntas!!!

Aquest cap de setmana vam fer una petita excursió a la Costa Daurada, on ens vam trobar els 7 de la colla i vam poder passar un parell de dies junts, xerrant, jugant, rient i... bé, disfrutant del poc temps que tenim per fer una mica el boig plegats i retrobar-nos.
Una de les fotos casuals que va sortir de la trobada és aquesta, on tot té una mica de moviment, i es que nosaltres no ens hem sabut estar gaire mai quiets.
Perquè el temps sempre és curt quan ets amb ells!
Un peto gegant des d'aquí als de la foto, a tots els que hi érem i no surten a la foto, a tota la colla de Lleida,... i a tots els que se saben amics.
Perquè tenint gent així al costat no et fa falta res més!!!

un peto
gn

7minuts per un peto de pel·licula!

7minuts per un peto de pel·lícula!

Com n'és de bonic veure una parella besant-se llargament els llavis humits i molsosos, desitjosos d'amor!!!
Les persones tenim l'honor, gràcies a la facultat de la paraula, de poder saludar-nos quan ens veiem, però tenim el plaer, la immensa sort de poder disfrutar del meravellós món dels petons i de l'afecte explicit.
Feu petons a la gent que us estimeu o aprecieu? O sou dels que quan us trobeu amb els vostres els saludeu, els doneu la mà o simplement els hi foteu un cop a l'espatlla en plan "coleguillas" a mode de salutació amistosa?

Un peto!
gn


PD: Tenia moltes ganes de posar questes fotos que em vaig currar l'altre dia per a veure que en pensen els asos de la càmera.

Ja em direu que us en sembla!!