7minuts de silenci

7minuts de silenci

Per sort, la majoria de nosaltres em nascut i crescut en pobles petits, barris tranquils, prop de parcs (amb gronxadors) i prop dels camps, dels arbres verds, dels préssecs madurs, de l'olor inconfusible de la terra llaurada o dels camps molls per la pluja, dels sons de la natura, dels pardals canturrejant, de les tórtores cridant-se, del rossinyol refilant, les orenetes en vol ras i els mussols escodrinyant de fit a fit la nit en busca d'algun ratolinet o d'una musaranya despistada.

Els que hem crescut d'aquesta manera, amb els sons de cada dia, de la gent coneguda i dels quefers del món senzill, som els que sabem reconèixer i apreciar els silencis, però també som els que més ho patim.

Els que hem fet el canvi del poble i de l'àmbit rural a la ciutat estem marcats pel llegat de la nostra infantesa.

Una tarda, proveu-ho, asseguts en un banc, en una ciutat qualsevol, en un carrer transitat, un carrer del centre, amb els cotxes a tot drap (els que no peten bé, els que deixen fum a tothora, els que van amb la musica a tota ostia, els que fan servir el clàxon cada dos segons, ja sigui per saludar a algú o per insultar-lo,... els camions, les furgonetes, els que es pensen que són al circuit de Montmeló, ...), amb la gent que crida pel carrer, les iaies que paren a fer la xarrada al teu costat i que parlen a crits perquè no hi senten, la colla d'amics que fa bromes amb un to de veu massa alt per fer-se notar o per demostrar que ells són molt guais i que s'ho passen pipa perquè són els joves més enrotllats del barri, les motos (que al igual que els cotxes passen a tota ostia, modificades per fer més soroll o que simplement fa anys que no passen per un taller i peten com el cul, els que volen ser Dani Pedrosa,...),... i al vespre, els que pleguen de treballar i es despedeixen o paren a fer-la garlar amb el de la botiga de la vora, els que surten a passejar el gos amb el col·lega i també van de guais del barri, els que surten del bar després d'aguantar la barra durant tota la tarda perquè el bar tanca i ja els fan fora,... i a la nit... ui! la nit!!! A la nit els borratxos que la lien per totes les cantonades, els amics que surten de fer un sopar de colla i es dediquen a repassar tot el repertori d'operación trunyo i factor x, els que agafen el cotxe per anar a la disco i posen la música a tota merda per anar-se ambientant, els que corren amb el cotxe i el fan petar de valent perquè a la nit no hi ha ningú pel carrer i es pot córrer més,...

Segur que podria estar unes 7 línies més fent repàs de tots els energumens que es dediquen a contaminar acústicament la nostra vida.

En definitiva, que després d'uns quantes hores seguides amb tant de xivarri acabes amb el cap com un timbal. I els que som coneixedors del silenci... aquests més!!

7 minuts de silenci

No d'un silenci sepulcral (que fa por), sinó del que ens ofereix la vida tranquil·la d'un entorn rural, el del nostre poble, el del nostre barri, el d'allí on vam néixer.

Després de sentir la bogeria de la ciutat, puc entendre perquè cada cop hi ha més gent que es compra una escopeta de perdigons. Déu ser reconfortant seure al costat de la finestra i tombà d'un tret al primer que passi fent xivarri! Clar que és poc cívic i esta penat per la llei. Suposo que per això la gent no ho acaba fent, acaben canviant l'escopeta per unes xiruques o per una canya de pescar i fugen de la ciutat.

Després de tota aquesta parrafada (per la qual lo mínim que puc fer és demanar disculpes als lectors pacients que heu arribat fins aquí!), la reflexió final o pregunta que m'apareix al cap és:

Si a Barcelona no hi hagués tanta contaminació acústica, creieu que els camacus o pixapins vindrien tant sovint a les nostres terres a tocar-nos els collons?

7minuts de silenci

dediqueu-vos'els de tant en tant, que senten molt i molt bé.

Potser d'aquesta manera aprendrem a escoltar millor.

gn